1780, construcció de l'església Sant Bartomeu

Aquesta és la primera plana del "Pliego de Condiciones", que es va redactar per la construcció de la nova església d'Alpicat el 14 de desembre de l'any 1.780.

Es va adjudicar al mestre d'obres Antonio Dabát, veí de Castellserà, "por el Precio de tres Mil, y nueve cientas Libras Barcelonesas"

UNA MICA DE HISTORIA

Hasta 1147 estuvo bajo el dominio sarraceno para pasar después a formar parte del condado de Urgel. Le fue otorgada carta de población en 1174 por orden de Ermengol VI de Urgel en nombre del rey Alfonso el Casto. Existía un antiguo núcleo llamado también Alpicat muy cerca de Lérida. Para distinguir uno de otro el nuevo pueblo recibió el nombre de Vilanova de Alpicat. En 1228 pasó a depender directamente de Lérida.

Durante la Guerra de los Segadores el pueblo quedó prácticamente despoblado aunque los vecinos regresaron al finalizar el conflicto. De nuevo se despobló a raíz de la Guerra de Sucesión. Los Decretos de Nueva Planta permitieron que se constituyera como municipio independiente con ayuntamiento propio. Forma parte de la Comunidad de Regantes del Segriá desde 1794.

                                                                            



Sarracenos



Guerra dels segadors



                                                          



Sepulcro de Ermengol VI



Guerra de Sucesión y caida de los Hasburgo



                

        





Matança del PORC

repartiment del porc

La matança del  porc se celebra a Alpicat a primers de Maig, es convida a tothom i amb una aportació de 5 € pot dinar i disfrutar amb el ball fí de festa.

matança del porc

Matança del porc d'Alpicat

És fa una gran feste al poble d'Alpicat.-

L'11 de setembre

La festa

L'onze de setembre fent una menjada al Parc del Graó 

Felip Roure





Al balcó de casa la Venus hi te les petúnies, al jardí del tros hi han diverses plantes i flors que al mes de maig fan tot el goig del mon.

Jardí del tros

ALPICAT

Manelic i la Núria

Alpicat és un municipi de la comarca del Segrià.

Contigu a l’horta de Lleida, Alpicat s’aixeca sobre un turó, des del qual es domina una extensa planura flanquejada, per la banda occidental, pels altiplans de la Cerdera.

Limita amb el municipi de Lleida al sud, amb Malpartit (Torrefarrera) al nord i nord-oest, amb Rosselló al nord-est i amb Torrefarrera a l’est i nord-est.

A banda del nucli urbà d’Alpicat, al terme s’han anat desenvolupant nombroses urbanitzacions que han crescut amb l’augment demogràfic dels darrers anys.

El sistema radial de camins, tots ells enquitranats, comunica el centre de la població amb Lleida i amb els pobles veïns de Raimat, Almacelles, Malpartit, Torrefarrera, Rosselló i Alguaire.

Els orígens d'Alpicat ens remunten a l'època musulmana, quan era una alqueria àrab als afores de la ciutat de Lleida.

El nom d'Alpicat, de l'àrab Al-biqcat , no vol dir altra cosa que els camps enclotats i l’hem trobat, per primera vegada, en la carta de població de Castellblanc de Llitera l'any 1174, com un dels seus límits

Després de la reconquesta i d'un despoblament temporal va reaparèixer Alpicat convertit en Vilanova d'Alpicat, en un moment en què sorgeixen, arreu del terme de Lleida, les viles noves. Ja a final del segle passat s'havia deixat d'utilitzar la paraula Vilanova i tothom parlava d'Alpicat, però no fou fins I'any 1948 que oficialment es canvià el nom del municipi que es convertí en Alpicat.

La població d'Alpicat ha anat creixent en els darrers anys gràcies a l’oferta urbanística que ofereix el municipi, la seva proximitat a la ciutat de Lleida i les excel·lents comunicacions viàries (autovia A-2, autovia A-22 i autovia A-14).

Aquest fet ha facilitat que molts veïns hagin traslladat la seva residència a les cases construïdes en els darrers anys tant al nucli urbà com a les urbanitzacions, la qual cosa ha convertit el municipi en un dels nuclis de població més importants de la comarca del Segrià.

alpicat

Examen Felip, 2

Som a la segona entrada del treball que estem fent aquesta tarda, seguidament posarem un video.

Examen Felip, 1 cases amb jardí

Cases unifamiliars amb jardí.



Cases amb jardí a l'avinguda del Parc

Alpicat ha viscut uns anys d'un increment molt notable del seus habitants, és per això que ha calgut construïr nous habitatges, especialment de cases amb jardí.

avaluació

Hola a tots. 

Avui farem una revisió del que hem estat treballant fins ara. Es tracta de comprovar el grau d'autonomia que heu assolit cadascun en totes les competències treballades. 

L'objectiu únic és identificar aquells continguts que poden estar sent més difìcils d'assolir i quins ja han estat assolits satisfactoriamant, per tal de tenir una orientació didàctica el més  coherent i eficaç de cara a la segona part del taller.

Les avaluacions donen una informació molt útil als formadors i no s'han de confondre amb proves qualificadores.

La prova d'avui consistirà a:

1. Fer una entrada en el blog de la classe Històries d'Alpicat
2. En la entrada s'hi ha d'incloure el títol, un subtítol amb color,un breu text,un breu text justificat amb lletra courier, normal i amb alguna paraula en negreta, una subrratllada i una amb cursiva;, una imatge fixa i la etiqueta del vostre nom.
3. Fer una segona entrada amb títol, text, video i etiqueta.

El tema de totes les entrades serà Alpicat, des de l'àmbit que volgueu.

La prova durarà 1hora.

La revisió de l'exàmen es farà a continuació, en grup i amb l'objectiu de que tots aporteu opinió.
Durant la prova podeu usar els apunts però no consultar als companys, sols al professor que decidirà fins a quin punt pot ajudar-vos. Recordeu que es tracta de establir les vostres competencies actuals i per tant ho heu de fer sols.

Bibliografia i publicacions

Dr. Manuel Serés

100 Figuras de la Urología Española MANUEL SERÉS IBARS

(1888-1928)

Gran figura de la Urología catalana, publicista notable, de gran inquietud intelectual, investigador y profundo estudioso de la Anatomía y de la Urología a las que realizó aportaciones importantes y que nos legó excelentes trabajos enfocados hacia la actividad quirúrgica; su prematura muerte y la situación política que le tocó vivir no le permitieron el desarrollo completo de su labor urológica.

Autor de numerosa publicaciones anatómicas y del aparato urinario, pero sobre todo de un tratado de cirugía, Operatoria urológica, editado en 1925, en el que describe las técnicas quirúrgicas de los procesos urológicos y en la que aporta una gran cantidad de anotaciones personales y de investigación propia lo que confiere al libro un alto nivel científico y que constituyó una de las obras más importantes del panorama quirúrgico hispano, con más de 700 páginas y con 455 ilustraciones originales en las que resaltan las descripciones y preparaciones anatómicas.

Nacido en Vilanova d´Aplicat (Lérida), el 4 de marzo de 1888, estudió Medicina en el Hospital de la Santa Cruz, fue alumno interno en de Anatomía, después en la Clínica urológica dirigida por el profesor Sacanella Vidal y obtuvo el premio extraordinario en la licenciatura, en 1911, y en el doctorado realizado en 1913. En Lyon trabajó en la disección de cadáveres con el profesor Testut; en 1914 obtuvo por oposición la cátedra de Anatomía y Embriología de Granada y posteriormente en 1918, por traslado, la de Sevilla en cuyo Hospital Clínico dirigió el Servicio de Urología y donde destacó en esta especialidad que amplió en París en 1916 con el estudio de la Fisiopatología renal y de la cirugía urinaria de guerra. En 1923 logró desempeñar la cátedra de Anatomía de la

 Facultad de Medicina de Barcelona

y en 1926 por nombramiento ministerial fue designado decano y jefe de la Clínica de Urología, de donde desplazó al Dr. Sacanella de la docencia y en la que modernizó el servicio; durante el tiempo en que fue responsable de la enseñanza logró que se incluyera la Urología entre las asignaturas del doctorado. Fue Académico de la Real de Medicina, en 1923, Decano de la Facultad en 1924 y premio Gari de la Real Academia en 1915 por su trabajo «Correlaciones funcionales del aparato urinario», en el que demostró la correlación nerviosa vésico-renal, a través de las fibras nerviosas, a partir del ganglio mesentérico inferior. Falleció en Barcelona, el 26 de marzo de 1928, a la edad de cuarenta años.

Publicaciones:

«Prostatectomía transvesical: operación de Freyer», (1913): tesis doctoral, 28 págs. impr. Núñez, Barcelona.

«Nuevo concepto sobre la circulación arterial del riñón», (1914): 16 págs., impr. J. Horta, Barcelona.

«La hipertrofia de la próstata y la prostatectomía transvesical», (1915): Sevilla.

«Trabajos clínicos de Urología», (1916): Sevilla.

«Circulación venosa del riñón», (1916): folleto, impr. J. Horta, Barcelona.

«La cistoscopia derivatriz en el tratamiento del prostatismo», (1917): Barcelona.

«Contribución al estudio del prostatismo sin próstata», (1917): Barcelona.



Model teòric del transfusor ideat
per Ramon Coll i Pujol


«Correlaciones funcionales en el aparato urinario», (1921): Barcelona.

«Notas de cirugía renal», (1921): 193 págs., Graf. Plus Ultra, Barcelona.

«Enervación renal», (1924): Barcelona.

«Anatomía de las comunicaciones nerviosas entre la vejiga y los riñones», Barcelona.

«Operatoria urológica», (1925): 766 págs., ed. Juan Bautista Aragonés, Barcelona.

Bibliografía:

DÍAZ RUBIO, M. (2003): «Médicos Españoles del siglo XX», (2º serie), pág. 174, Madrid.

PÉREZ ALBACETE, M. (2002): «La Urología Española en su Bibliografía»: pág. 50-53, tip.



L'arxiu bacteriològic del Laboratori
Macrobiològic Municipal, segons
una fotofrafia de 1.926 



San Francisco, Murc

PUIGVERT GORRO, A. (1978): «Manuel Serés Ibars (1888-1928)», Actas Urol. Esp., II (3): 99.

Dr. Manuel Serés Ibars (1888-1928)

Professor, cirurgià, uròleg i escriptor

• Va néixer a Alpicat el dia 3 d’abril de 1888.

• Estudià batxillerat a l’institut de Lleida. Graduat al juny de 1904, amb la qualificació de sobresaliente.

• Es traslladà a Barcelona per estudiar a la Facultat de Medicina.

Facultat de Medicina de Barcelona

• Va ésser preparador anatòmic a la càtedra d’Anatomia, de 1908 a 1911.

• Alumne intern de Medicina Legal i Toxicologia, de 1910 a 1911.

• Grau de Llicenciatura en Medicina, juny de 1911, amb “sobresaliente”.

• Grau de Doctor en Medicina i Cirurgia, als 24 anys, març de 1912, amb “sobresaliente”.

• Ajudant honorari agregat a la clínica de vies urinàries de la Facultat de Medicina de Barcelona, de 1911 a 1914.

• Ajudant honorari agregat al Departament d’Anatomia de la Facultat de Medicina de Barcelona, de 1911 a 1914.

• Catedràtic numerari, per oposició, d’Anatomia Descriptiva i Embriologia de la Facultat de Medicina de Granada, als 26 anys, maig de 1914.

• Professor de la especialitat d’urologia a la Facultat de Medicina de Granada, desembre de 1914.



El Hospital de las Cinco Llagas y de la Sangre
(hoy Parlamento Andaluz). Fue hospital clínico hasta 1972

 • Catedràtic numerari d’Anatomia Descriptiva i Embriologia, per concurs de trasllat, de la Facultat de Medicina de Sevilla, als 27 anys, desembre de 1915.

• Professor de la especialitat d’urologia a la Facultat de Medicina de Sevilla, desembre de 1915.

• Catedràtic d’Anatomia Descriptiva i Embriologia, per concurs de trasllat, de la Facultat de Medicina de Barcelona, als 33anys, desembre de 1921.

• Degà de la Facultat de Medicina de Barcelona, octubre 1924.

Honors i condecoracions.

• Gran Creu d’Isabel la Catòlica.

• Acadèmic C. de la Reial Acadèmia de Medicina.

• Ex-acadèmic de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Sevilla.

• Premi Garí, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, per els seus treballs sobre investigació urològica.

• Pensionat per la Junta de Ampliación de Estudios per estudiar a Paris, al 1916, “Fisiologia del ronyó i urologia de guerra”.

• Diploma d’honor al V Congres Nacional de Medicina de Llengua Catalana de Barcelona.

• Gran premi del Congres Nacional de Ciències Mèdiques de Sevilla.

• Membre de la Societat Internacional d’Urologia (nombre limitat de membres).

• Membre de les Societats Espanyola i Francesa d’Urologia.

• Soci, per premi, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

• Acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

• Soci honorari del Col•legi de Metges de Lleida.

AIRES CULTURALS D'ALPICAT

Els Bulbs de tulipa des de fa 350 anys forma una part Important de les exportacions dels Països Baixos. Cada any és produeixen al voltant de tres mil milions de Bulbs de tulipa a Holanda, dels quals n'exporta uns dos mil milions

  .

Programa d'avui 30 d'Abril

Hola a tots/es. 
Com cada dia de taller us avanço els objectius i les activitats d'avui dilluns 30 d'Abril.

Avui creareu un blogg cadascun i desprès haureu de unificar criteris per acabar triant el que serà el blogg definitiu. Es tracta de que tots tingueu l'experiència de crear un blogg des del principi.

Perquè qui vulgui fer-se un blogg un cop acabat el taller, pugui fer-ho. De tota manera, avui el més important és les decisions de grup respecte del projecte de grup.

SESSIÓ 8 (30/04/12)
Objectius de la sessió d'avui: 

• Definir el marc tecnològic de treball
• Identificar els propis objectius i els del grup
• Establir mitjans, continguts i objectius de grup
• Acordar un pla de treball

La unió fa la força

 Activitat introductória:
1Repassar sessió anterior

Activitats nous continguts:
1)    Crear el blogg.
2)    Titular-los
3)    Incloure una descripció
4)    Fer una presentació del blogg
5)    Crear una pàgina de autors

Fins a la tarda.



pilar

<

flores silvestres

Arbres florits



Futbol Barcelona

Fútbol Club Barcelona

Nombre completo Fútbol Club Barcelona

Futbol Club Barcelona

Apodo(s) Barça, barcelonistas, FCB, blaugranas, culés, azulgranas

Fundación 29 de noviembre de 1899 (112 años)

 Barcelona, Cataluña, España                                                      

Capacidad 99.354 espectadores[1]                                           Estadio Camp Nou

el barsa ya no guañaea mes copes

Inauguración 24 de septiembre de 1957

Presidente Sandro Rosell

Entrenador Pep Guardiola

Liga Primera División de España

2010/11 1º

Sitio web oficial

Titular

Alternativo

Tercera

El Fútbol Club Barcelona (oficialmente en catalán, Futbol Club Barcelona), es una entidad polideportiva de la ciudad de Barcelona, España. Fue fundado como club[2] de fútbol el 29 de noviembre de 1899 por doce jóvenes futbolistas aficionados, liderados por el suizo Hans Gamper. El F. C. Barcelona es conocido popularmente como Barça (abreviación de la pronunciación de «Barcelona» en catalán central) y sus seguidores como «culés»[3] (pronunciación del catalán culers); también, y en referencia a sus colores, se utiliza el término «azulgranas», que procede del catalán blaugranes, tal como aparece en su himno, el Cant del Barça, donde en su segunda línea se dice «Som la gent blaugrana» (en castellano, "Somos la gente azulgrana").

Canguros de Australia

Canguro De Wikipedia, la enciclopedia libre Saltar a: navegación, búsqueda Canguros Macropus giganteus Clasificación científica Reino: Animalia Filo: Chordata Clase: Mammalia Subclase: Marsupialia Orden: Diprotodontia Familia: Macropodidae Subfamilia: Macropodinae (parte) Gray, 1821 Géneros Véase el texto El término canguro es el nombre común que se utiliza para designar a las especies de mayor tamaño de la subfamilia Macropodinae, tal como el término ualabí se utiliza para denominar a las de menor tamaño. Se utiliza también a veces en un sentido más amplio para referirse a todos los miembros de la familia de los macrópodos. Sin embargo, el término no responde a una clasificación científica, por lo que especies pertenecientes a un mismo género (agrupación de especies estrechamente relacionadas entre sí) pueden ser llamadas canguro, ualabí o ualarú, sólo dependiendo de su tamaño. Por ejemplo, Macropus parma es conocido como el ualabí de Parma,[1] mientras que Macropus antilopinus, es denominado indistintamente como canguro antílope o ualarú antílope.[2] La subfamilia Macropodinae incluye, además de las especies de canguros, ualabíes y ualarúes, otras comúnmente conocidas como canguros arborícolas, cuocas, dorcopsis y pademelones. Existen muchas especies denominadas canguro, y aquí se ven reflejadas tres de ellas: El canguro rojo (Macropus rufus), el cual es el mayor de los canguros y el mayor de los marsupiales aún en existencia. Los canguros rojos ocupan el centro árido y semi-árido de Australia. Un macho adulto puede medir 1,5 m de altura y pesar 85 kg. El canguro gris oriental (Macropus giganteus), menos conocido que el canguro rojo, pero avistado más frecuentemente, ya que su rango cubre el área oriental fértil australiana. El canguro gris occidental (Macropus fuliginosus), de tamaño menor y encontrado al sur de la Australia occidental, sur de Australia cerca de la costa y en la cuenca del río Darling. Los canguros poseen grandes y poderosas patas traseras, grandes pies diseñados para saltar, una cola larga y musculosa para mantener el equilibrio y una cabeza pequeña. Los canguros son herbívoros, alimentándose de pasto y raíces. Todas las especies son nocturnas y crepusculares, usualmente pasando el día en quietud y alimentándose durante las tardes y noches frías, generalmente en grupos. Tienen una esperanza de vida de 18 años aproximadamente.

Pep Guardiola

Nombre: Josep Guardiola i Sala. Fecha nacimiento: 18 de enero de 1971. de nacimiento: Santpedor (Barcelona). Altura: 1,80 metros. Club actual: FC Barcelona. Posición: Centrocampista. Año debut jugador: 1990 (FC Barcelona). Año retiro jugador: 2006 (Dorados de Sinaloa). Año debut entrenador: 2007 (FC Barcelona B). Josep Guardiola i Sala conocido futbolísticamente como Pep Guardiola es actualmente el entrenador del FC Barcelona y uno de los iconos de la entidad barcelonista después conseguir cómo entrenador realizar la mejor temporada de la historia del Barça ganando seis títulos en un año natural. Pep nació en 1971 en la localidad barcelonesa de Santpedor, pero no fue hasta 1984 cuando ingresó en las categorías inferiores del Barça procedente del Gimnàstic de Manresa para jugar en el equipo juvenil .Los 100 del añoPep Guardiola‘Gentleman’ del fútbol l entrenador del FC Barcelona ha conquistado con su equipo este año el triplete histórico: Liga, Copa del Rey y Champions League Por Vicente del Bosque Cuando a Pep Guardiola le nombraron hijo predilecto de su pueblo, no se le olvidó recordar a un hombre bueno, que hizo una enorme tarea en el FC Barcelona, como fue el señor Oriol Tort, con el que compartí muchos torneos buscando jugadores. Demostró Pep en ese momento dónde están las raíces de este Barcelona. Pienso que tenemos dos cosas en común. La primera, la pasión por el fútbol, y la segunda, que los dos fuimos centrocampistas, no muy rápidos, pero aquéllos que nos querían decían que sí pensábamos a gran velocidad. Cuando yo abandonaba como jugador el Real Madrid, en el año 1984, él se incorporaba al Barcelona como juvenil. No conozco al Guardiola persona, tan sólo nos hemos saludado, pero nunca hemos tenido la oportunidad de hablar más de cinco minutos; sí al futbolista y al entrenador. Como jugador fue un gentleman. Rara vez daba un pase a un compañero que no estuviera en ventaja, casi prefería perderlo él que dárselo mal a un amigo. Fue un entrenador en el campo, pendiente de todo lo que sucedía. http://www.elpais.com/especial/protagonistas/2009/maria-jose-martinez.html

Hola a tots i totes. Acabo de veure els deures que teniu fets en els decurs d'aquets darrers dies.Déu n'hi do. Ja m'explicareu com ho feu

Sense paraules

Visca l'athletic

LA FORÇA NUCLEAR

Una fuerza nuclear es aquella fuerza que tiene origen exclusivamente en el interior de los núcleos atómicos. Existen dos fuerzas nucleares, la fuerza fuerte que actúa sobre los nucleones y la fuerza débil que actúa en el interior de los mismos.

Existen dos tipos de fuerzas nucleares de entre las cuatro fuerzas de la naturaleza, la fuerza nuclear fuerte y la fuerza nuclear débil. En los últimos años se ha conseguido unificar la fuerza nuclear debil con la fuerza electromagnética, originando así la fuerza conocida como fuerza electrodébil. Estas cuatro fuerzas pueden explicarse mediante la mecánica cuántica a diferencia de la fuerza gravitatoria que solo puede explicarse mediante la teoría de la relatividad general.

Esport i cultures, 25 d'abril del 2012

VISCA EL BARÇA!!!!!!

El millor equip del mon aquests darrers dies ha tingut una entrepussada, però no per això ha deixat de ser el millor equip del mon.

   CULTURES DIFERENTS

Al Brasil, un tren espera el seu torn per passar pel pont

Viatjar es una font de coneixement, Europa, Amèrica del Sud, Àfrica, Amèrica del Nord  i Asia, amb cultures molt diferenciades ens permeten comparar l'opulència de Nova York

Al costat de Central Park, Nova York

amb les misèries d'Àfrica o de l'interior del Brasil,

EL CAMP NOU DE BARCELONA, LES ULTIMES FOTOS CONSEGUIDES DEL MOMENT.

ALPICAT-25-04-2012

EL CAMP NOU ES UN GRAN CAMP DE UN ESPECTACLE DE UN GRAN NIVEL.


ALPICAT 25-4-2012

POESIAS

ÁRBOL CENTENARIO

(Tiempo en mi idioma)

Tú no vences al tiempo: lo contienes

en tu inmóvil materia, lo sujetas

dándole dimensión; haces tangible

su relatividad; lo haces preciso

en unidades de hojas calendarias

que giran como tú, por estaciones,

en torno a ti… lo envuelves en tu savia,

médula, albura, líber, súber, vasos...

anillos cronológicos que ciñen,

inmóviles, las ondas de las gotas

que caen de mi clepsidra. Y yo contemplo

como es “la dicha en flor en mis espinos”:

verte por un instante, eternamente,

susurrando, en la luz, TIEMPO EN MI IDIOMA.

Gonzalo Melgar

LA SAGRADA FAMILIA i L'HOSPITAL de SANT PAU

 

TEMPLE EXPIATORI.

El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una església monumental iniciada el 19 de març de 1882 a partir del projecte de l'arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar (1828-1901). A finals del 1883 es va encarregar a Gaudí la continuació de les obres, tasca que no va deixar fins a la seva mort, el 1926. A partir d'aleshores, diversos arquitectes han continuat l'obra seguint la idea original de Gaudí.

Hospital de sant Pau

L'edifici està situat al centre de Barcelona, i amb els anys s'ha transformat en un dels signes d'identitat més universals de la ciutat i del país. Anualment és visitat per milions de persones i són moltes també les que n'estudien el seu contingut arquitectònic i religiós.

El temple sempre ha estat expiatori; és a dir que, des dels seus inicis, ja fa més de 130 anys, es construeix a partir de donatius. En aquest sentit, el mateix Gaudí va dir: "El Temple Expiatori de la Sagrada Família el fa el poble i s'hi emmiralla. És una obra que està a les mans de Déu i en la voluntat del poble". La construcció continua i es podria acabar durant el primer terç del segle XXI. 

CLIMENT BESA D'ALPICAT.
 

LA SAGRADA FAMILIA DE BARCELONA.

Després de la crema de l'estudi de Gaudí i d'una part del seu arxiu, els seus deixebles van començar a recopilar de nou la informació perduda per tal de tornar a confeccionar de seguida un arxiu amb el qual es poguessin reiniciar les obres al més ràpidament possible i amb la màxima fidelitat al mestre.

Això s'ha aconseguit gràcies a l'estudi del material històric que custodia l'arxiu. Sobretot, peces de guix que han servit per fer tota una labor arqueològica del temple.

La singularitat de ser un edifici en construcció fa que hi hagi una gran tipologia de suports d'emmagatzematge d'informació que han de ser seleccionats, indexats i classificats per poder explicar a les futures generacions tot el procés constructiu i creatiu del temple.