 |
| repartiment del porc |
La matança del porc se celebra a Alpicat a primers de Maig, es convida a tothom i amb una aportació de 5 € pot dinar i disfrutar amb el ball fí de festa.
 |
| matança del porc |
dimecres, 23 de maig del 2012
Felip Roure
Al balcó de casa la Venus hi te les petúnies, al jardí del tros hi han diverses plantes i flors que al mes de maig fan tot el goig del mon.
 |
| Jardí del tros |
dilluns, 21 de maig del 2012
ALPICAT
| Manelic i la Núria |
Alpicat és un municipi de la comarca del Segrià.
Contigu a l’horta de Lleida, Alpicat s’aixeca sobre un turó, des del qual es domina una extensa planura flanquejada, per la banda occidental, pels altiplans de la Cerdera.
Limita amb el municipi de Lleida al sud, amb Malpartit (Torrefarrera) al nord i nord-oest, amb Rosselló al nord-est i amb Torrefarrera a l’est i nord-est.
A banda del nucli urbà d’Alpicat, al terme s’han anat desenvolupant nombroses urbanitzacions que han crescut amb l’augment demogràfic dels darrers anys.
El sistema radial de camins, tots ells enquitranats, comunica el centre de la població amb Lleida i amb els pobles veïns de Raimat, Almacelles, Malpartit, Torrefarrera, Rosselló i Alguaire.
Els orígens d'Alpicat ens remunten a l'època musulmana, quan era una alqueria àrab als afores de la ciutat de Lleida.
El nom d'Alpicat, de l'àrab Al-biqcat , no vol dir altra cosa que els camps enclotats i l’hem trobat, per primera vegada, en la carta de població de Castellblanc de Llitera l'any 1174, com un dels seus límits
Després de la reconquesta i d'un despoblament temporal va reaparèixer Alpicat convertit en Vilanova d'Alpicat, en un moment en què sorgeixen, arreu del terme de Lleida, les viles noves. Ja a final del segle passat s'havia deixat d'utilitzar la paraula Vilanova i tothom parlava d'Alpicat, però no fou fins I'any 1948 que oficialment es canvià el nom del municipi que es convertí en Alpicat.
La població d'Alpicat ha anat creixent en els darrers anys gràcies a l’oferta urbanística que ofereix el municipi, la seva proximitat a la ciutat de Lleida i les excel·lents comunicacions viàries (autovia A-2, autovia A-22 i autovia A-14).
Aquest fet ha facilitat que molts veïns hagin traslladat la seva residència a les cases construïdes en els darrers anys tant al nucli urbà com a les urbanitzacions, la qual cosa ha convertit el municipi en un dels nuclis de població més importants de la comarca del Segrià.
| alpicat |
Examen Felip, 2
Som a la segona entrada del treball que estem fent aquesta tarda, seguidament posarem un video.
Examen Felip, 1 cases amb jardí
Cases unifamiliars amb jardí.
 |
| Cases amb jardí a l'avinguda del Parc |
avaluació
Hola a tots.
L'objectiu únic és identificar aquells continguts que poden estar sent més difìcils d'assolir i quins ja han estat assolits satisfactoriamant, per tal de tenir una orientació didàctica el més coherent i eficaç de cara a la segona part del taller.
Les avaluacions donen una informació molt útil als formadors i no s'han de confondre amb proves qualificadores.
- Fer una entrada en el blog de la classe Històries d'Alpicat
- En la entrada s'hi ha d'incloure el títol, un subtítol amb color,un breu text,un breu text justificat amb lletra courier, normal i amb alguna paraula en negreta, una subrratllada i una amb cursiva;, una imatge fixa i la etiqueta del vostre nom.
- Fer una segona entrada amb títol, text, video i etiqueta.
El tema de totes les entrades serà Alpicat, des de l'àmbit que volgueu.
La prova durarà 1hora.
La revisió de l'exàmen es farà a continuació, en grup i amb l'objectiu de que tots aporteu opinió. Durant la prova podeu usar els apunts però no consultar als companys, sols al professor que decidirà fins a quin punt pot ajudar-vos. Recordeu que es tracta de establir les vostres competencies actuals i per tant ho heu de fer sols.
dimecres, 9 de maig del 2012
Bibliografia i publicacions
 |
| Dr. Manuel Serés |
(1888-1928)
Gran figura de la Urología catalana, publicista notable, de gran inquietud intelectual, investigador y profundo estudioso de la Anatomía y de la Urología a las que realizó aportaciones importantes y que nos legó excelentes trabajos enfocados hacia la actividad quirúrgica; su prematura muerte y la situación política que le tocó vivir no le permitieron el desarrollo completo de su labor urológica.
Autor de numerosa publicaciones anatómicas y del aparato urinario, pero sobre todo de un tratado de cirugía, Operatoria urológica, editado en 1925, en el que describe las técnicas quirúrgicas de los procesos urológicos y en la que aporta una gran cantidad de anotaciones personales y de investigación propia lo que confiere al libro un alto nivel científico y que constituyó una de las obras más importantes del panorama quirúrgico hispano, con más de 700 páginas y con 455 ilustraciones originales en las que resaltan las descripciones y preparaciones anatómicas.
Nacido en Vilanova d´Aplicat (Lérida), el 4 de marzo de 1888, estudió Medicina en el Hospital de la Santa Cruz, fue alumno interno en de Anatomía, después en la Clínica urológica dirigida por el profesor Sacanella Vidal y obtuvo el premio extraordinario en la licenciatura, en 1911, y en el doctorado realizado en 1913. En Lyon trabajó en la disección de cadáveres con el profesor Testut; en 1914 obtuvo por oposición la cátedra de Anatomía y Embriología de Granada y posteriormente en 1918, por traslado, la de Sevilla en cuyo Hospital Clínico dirigió el Servicio de Urología y donde destacó en esta especialidad que amplió en París en 1916 con el estudio de la Fisiopatología renal y de la cirugía urinaria de guerra. En 1923 logró desempeñar la cátedra de Anatomía de la
Facultad de Medicina de Barcelona 
y en 1926 por nombramiento ministerial fue designado decano y jefe de la Clínica de Urología, de donde desplazó al Dr. Sacanella de la docencia y en la que modernizó el servicio; durante el tiempo en que fue responsable de la enseñanza logró que se incluyera la Urología entre las asignaturas del doctorado. Fue Académico de la Real de Medicina, en 1923, Decano de la Facultad en 1924 y premio Gari de la Real Academia en 1915 por su trabajo «Correlaciones funcionales del aparato urinario», en el que demostró la correlación nerviosa vésico-renal, a través de las fibras nerviosas, a partir del ganglio mesentérico inferior. Falleció en Barcelona, el 26 de marzo de 1928, a la edad de cuarenta años.
Publicaciones:
«Prostatectomía transvesical: operación de Freyer», (1913): tesis doctoral, 28 págs. impr. Núñez, Barcelona.
«Nuevo concepto sobre la circulación arterial del riñón», (1914): 16 págs., impr. J. Horta, Barcelona.
«La hipertrofia de la próstata y la prostatectomía transvesical», (1915): Sevilla.
«Trabajos clínicos de Urología», (1916): Sevilla.
«Circulación venosa del riñón», (1916): folleto, impr. J. Horta, Barcelona.
«La cistoscopia derivatriz en el tratamiento del prostatismo», (1917): Barcelona.
«Contribución al estudio del prostatismo sin próstata», (1917): Barcelona.
«Correlaciones funcionales en el aparato urinario», (1921): Barcelona.
 |
| Model teòric del transfusor ideat per Ramon Coll i Pujol |
«Correlaciones funcionales en el aparato urinario», (1921): Barcelona.
«Notas de cirugía renal», (1921): 193 págs., Graf. Plus Ultra, Barcelona.
«Enervación renal», (1924): Barcelona.
«Anatomía de las comunicaciones nerviosas entre la vejiga y los riñones», Barcelona.
«Operatoria urológica», (1925): 766 págs., ed. Juan Bautista Aragonés, Barcelona.
Bibliografía:
DÍAZ RUBIO, M. (2003): «Médicos Españoles del siglo XX», (2º serie), pág. 174, Madrid.
PÉREZ ALBACETE, M. (2002): «La Urología Española en su Bibliografía»: pág. 50-53, tip.
 |
| L'arxiu bacteriològic del Laboratori Macrobiològic Municipal, segons una fotofrafia de 1.926 |
San Francisco, Murc
PUIGVERT GORRO, A. (1978): «Manuel Serés Ibars (1888-1928)», Actas Urol. Esp., II (3): 99.
dilluns, 7 de maig del 2012
Dr. Manuel Serés Ibars (1888-1928)
Professor, cirurgià, uròleg i escriptor
• Va néixer a Alpicat el dia 3 d’abril de 1888.
• Estudià batxillerat a l’institut de Lleida. Graduat al juny de 1904, amb la qualificació de sobresaliente.
• Es traslladà a Barcelona per estudiar a la Facultat de Medicina.
| Facultat de Medicina de Barcelona |
• Alumne intern de Medicina Legal i Toxicologia, de 1910 a 1911.
• Grau de Llicenciatura en Medicina, juny de 1911, amb “sobresaliente”.
• Grau de Doctor en Medicina i Cirurgia, als 24 anys, març de 1912, amb “sobresaliente”.
• Ajudant honorari agregat a la clínica de vies urinàries de la Facultat de Medicina de Barcelona, de 1911 a 1914.
• Ajudant honorari agregat al Departament d’Anatomia de la Facultat de Medicina de Barcelona, de 1911 a 1914.
• Catedràtic numerari, per oposició, d’Anatomia Descriptiva i Embriologia de la Facultat de Medicina de Granada, als 26 anys, maig de 1914.
• Professor de la especialitat d’urologia a la Facultat de Medicina de Granada, desembre de 1914.
 |
| El Hospital de las Cinco Llagas y de la Sangre (hoy Parlamento Andaluz). Fue hospital clínico hasta 1972 |
• Professor de la especialitat d’urologia a la Facultat de Medicina de Sevilla, desembre de 1915.
• Catedràtic d’Anatomia Descriptiva i Embriologia, per concurs de trasllat, de la Facultat de Medicina de Barcelona, als 33anys, desembre de 1921.
• Degà de la Facultat de Medicina de Barcelona, octubre 1924.
Honors i condecoracions.
• Gran Creu d’Isabel la Catòlica.
• Acadèmic C. de la Reial Acadèmia de Medicina.
• Ex-acadèmic de la Real Academia de Medicina y Cirugía de Sevilla.
• Premi Garí, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, per els seus treballs sobre investigació urològica.
• Pensionat per la Junta de Ampliación de Estudios per estudiar a Paris, al 1916, “Fisiologia del ronyó i urologia de guerra”.
• Diploma d’honor al V Congres Nacional de Medicina de Llengua Catalana de Barcelona.
• Gran premi del Congres Nacional de Ciències Mèdiques de Sevilla.
• Membre de la Societat Internacional d’Urologia (nombre limitat de membres).
• Membre de les Societats Espanyola i Francesa d’Urologia.
• Soci, per premi, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.
• Acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.
• Soci honorari del Col•legi de Metges de Lleida.
divendres, 4 de maig del 2012
AIRES CULTURALS D'ALPICAT
Els Bulbs de tulipa des de fa 350 anys forma una part Important de les exportacions dels Països Baixos. Cada any és produeixen al voltant de tres mil milions de Bulbs de tulipa a Holanda, dels quals n'exporta uns dos mil milions
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)